Des de Som Mar volem anar penjant petites notes científiques que us permetin reconèixer els animals i les plantes que ens envolten, també dins l’aigua.
Per l’època que estem comencem per la Velella velella, també coneguda com la “barqueta de Sant Pere”.
Aquesta espècie no és una medusa encara que ho sembli, sinó que és una colònia d’animals que viuen junts i que s’especialitzen en realitzar diverses funcions, com ara la defensa, l’alimentació o la reproducció. Cada organisme està format per milions d’individus que es divideixen el treball, tots ells estan units sota d’un disc de quitina, el qual té forma oval i presenta una petita vela (d’aquí surt el nom científic “Velella”) que els permet desplaçar-se, surant per la superfície de l’aigua, en funció dels vents. És per aquest motiu que es poden trobar grups molt nombrosos arrossegats fins la costa després de dies amb molt vent.
Les barquetes de Sant Pere mengen els petits animals microscòpics que conformen el zooplàncton, els quals atrapen amb els tentacles urticants dels pòlips defensius.
Per sort aquests animals no són perillosos pels humans, ja que les seves cèl·lules urticants no poden travessar la nostra pell ni injectar-nos el verí. No hi ha cap perill si les toqueu amb les mans, braços, cames o peus, però heu d’anar amb compte per no tocar-les amb la cara, ja que hi ha moltes mucoses i la pell és molt més sensible, i sí que podria haver-hi alguna reacció. Per tant, si les “remeneu”, recordeu rentar-vos bé les mans.
Un dels depredadors més habitual de les Velella és un cargol marí carnívor conegut com a cargol violaci (Janthina janthina), el qual pot observar-se fàcilment enganxat a elles. Com que la conquilla del cargol és relativament pesant, utilitza una estratègia molt interesant per surar i arribar al seu aliment: captura aire i el tanca dins d’unes bombolles que manté adherides al peu. Per aquest motiu viu arran de superfície, penjant de les bombolles d’aire i amb la conquilla cap avall.
Una altre espècie que s’alimenta de les barquetes de Sant Pere és la bavosa de mar blava o drac blau (Glaucus atlanticus), un nudibranqui que també s’alimenta de les perilloses caravel·les portugueses (Physalia physalis), de les quals obté i concentra el perillós verí que contenen i que utilitza per defensar-se, essent tant o més perillós que la pròpia caravel·la.
Article escrit per Sònia Cervià i Miquel Pontes
