“Si es trenca la poesia del paisatge ens convertim en persones més servils.”
Som Mar ha assistit aquest cap de setmana a la jornada Els impactes del macro Parc Eòlic Marí a l’Empordà celebrada a l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí. La jornada ha permès fer sentir les veus dels territoris, tant dels àmbits científic i tècnic, com econòmics, paisatgístics i administratius. Un acte informatiu per explicar els impactes d’aquest megaprojecte gegantí al nostre litoral, on van mostrar aquesta recreació fotogràfica del macroparc eòlic marí Tramuntana:
L’associació organitzadora, Stop Macro Parc eòlic marí de la CBN, és una plataforma sense ànim de lucre que reuneix diferents col·lectius i professionals a títol individual de diversos àmbits amb dos objectius clars:
- Rebutjar el projecte de macroparc eòlic marí que es vol fer a Costa Brava Nord, des del Cap de Creus fins al Cap de Begur.
- Treballar conjuntament en la transició energètica de futur que es vol per a l’Empordà, la qual ha de ser sostenible i autosuficient.
Ja són vint-i-cinc els ajuntaments de l’Empordà que han aprovat la moció de Stop Macro Parc eòlic marí de la CBN. Som Mar ja és una entitat adherida a la plataforma. Tenim molt clar que hem d’ajudar a preservar la natura i la biodiversitat, així com els seus valors, tant tangibles com intangibles. La jornada ha estat una trobada coral que ha recollit les veus de científics, investigadors (biòlegs, geògrafs…), tècnics, agricultors, pescadors, assessors, entitats de gestió del turisme, representants comarcals, entre d’altres, per tal d’exposar les raons per les quals consideren que els impactes d’aquest macroparc eòlic afectaran de manera nefasta l’entorn natural de l’Empordà i tots els àmbits que en formen part. S’hi han exposat diferents mirades, també propostes i alternatives. Entre aquestes veus, vam sentir la d’en Salva Manera: “Qui som nosaltres per intervenir, per destruir tot un ecosistema, tota una biodiversitat? No estem aprenent res”. Pescador, president del Pla de Cogestió de Cap de Creus i Alt Empordà i membre de Som Mar, va exposar, d’una banda, com la pesca artesanal està fent canvis implementant mesures i sacrificis per minvar les repercussions de la seva activitat al mar; d’una altra, com, des del Pla de Cogestió, s’està duent a terme tota una tasca de col·laboració amb universitats i científics en projectes centrats en el mar, en el medi ambient, “buscant l’excel·lència en el respecte del no-intervencionisme”. L’esforç d’aquests sectors per fer de l’Empordà i el seu mar un lloc excepcional i sostenible haurà estat en va perquè l’entorn serà agredit per una acció privada que no escolta. Parlem de la pèrdua d’un espai excepcional, no només per la inqüestionable riquesa quant a la diversitat biològica, sinó perquè és un entorn de què gaudim tot el país. En cap cas es qüestiona la necessitat de la transició energètica, aquesta transició s’ha de fer de manera participativa, respectuosa amb la natura i el medi ambient, cosa que està legislada i que ara per ara es transgredeix. Certament, ens permetria obtenir energia, però, potser, el camí de ruta hauria de passar per reclamar i cogestionar un pla territorial d’energies renovables, cercar solucions menys agressives o, fins i tot, repensar la despesa: “Estem pensant a obtenir més energia, però, ens estem plantejant gastar menys energia?” (Boris Weitzmann, biòleg). A més a més, aquesta transició energètica hauria d’anar de la mà d’una transició també de valors i de respecte als principis de la llei catalana del canvi climàtic. Amb la pèrdua d’aquest paisatge no només s’esmicola la vessant pragmàtica i concisa de la vida, sinó també un valor que va més enllà: “Paisatge no és només allò que veiem, és allò que sentim i percebem. I també allò que ens identifica com a conjunt a tots els sectors i individus aquí presents”. Parlem del seu valor cultural, d’un paisatge que ha inspirat versos de poetes i llenços de pintors, de passejants i viatgers. Parlem del seu valor subtil, eteri, però essencial, que enriqueix els sentits, que permet cercar-hi l’emmirallament i el consol del silenci que ens escolta. En definitiva, el nostre benestar, la nostra salut. Els impactes intangibles sobre les persones, sobre la sensació d’arrelament i de benestar també han tingut cabuda a la jornada: “El paisatge és, per definició, una percepció. És el que les persones senten i interpreten d’allò que tenen davant. El territori és el resultat de la interacció entre la societat i el medi. Per tant, aquesta és una oportunitat per reivindicar un nou relat des de l’Empordà i la seva gent. Som part del paisatge i, per tant, tenim molt a dir, i molt a reivindicar” (Javi Martin, geògraf).
Convençuts i convençudes de la necessitat de protegir la terra i el mar empordanesos, Som Mar s’uneix a l’acció. El camí serà llarg i, en gran part, depèn de nosaltres. Tu també pots llegir i signar el manifest aquí.
Eva Fernández Bofarull
