Em dic Gemma Segura Roca, sóc llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Medicina Familiar i Comunitària a Girona. Tinc un màster en Psico-Neuro-
Immuno-Endocrinologia i Nutrició Ortomolecular. He fet formació en Teràpia Corporal Integrativa, Intervenció Sistèmica i Talassoteràpia. Les meves dues passions són: l’AIGUA DE MAR i la SALUT.
Porto més de 23 anys interessada i formant-me en les propietats de l’aigua de mar i tots els seus
beneficis i múltiples usos per al restabliment i manteniment de la salut; això m’ha permès aconsellar (de
manera holística i des d’una visió integral) les persones que em consulten des de l’inici dels meus
estudis universitaris l’any 2001. Sóc amant, usuaria i beneficiaria de l’aigua de mar des de que tinc consciència d’existir. El meu somni és fundar un Dispensari Marí.
Els beneficis de l’aigua de mar es coneixen des de fa milers d’anys, però el 1904 l’investigador i científic
francès René Quinton (1866-1925) va deduïr que el mar és un gran plasma i que el líquid on neden les
nostres cèl·lules és anàleg a l’aigua de mar. René Quinton va crear tota una teràpia (perfectament
documentada) a base de plasma marí esterilitzat que va aplicar a animals i persones, i amb la que va
curar gent amb desnutrició, tifus, cólera i tuberculosis entre d’altres patologies d’aquella època.
Segons va deduïr Quinton, si l’aigua de mar està neta (esterilitzada a través de microfiltrat en fred i no
mitjançant elevació de la temperatura ja que la calor altera les seves propietats) i compta amb una
adequada concentració de sals (extraient-la de zones específiques anomenades vórtex marins sota
certes condicions patentades per ell mateix), aquest plasma tindria propietats curatives sobre
organismes vius. Per contrastar la seva deducció, Quinton va experimentar amb animals abans de
provar el plasma en humans. Va començar fent transfusions d’aigua de mar en gossos en el Col·legi de
França entre el 1898 i el 1905 i va publicar un llibre amb els resultats de les seves investigacions “El
agua de mar, medio orgánico”.
Va poder demostrar que la seva hipòtesi era certa: l’aigua de mar no només conté minerals sinó tots els
elements bàsics per a la vida en la proporció correcta i en estat biodisponible. L’aigua de mar és un
excel·lent nutrient i revitalitzador cel·lular.
A partir de llavors es va dedicar a establir varis Dispensaris Marins dins i fora del territori francès amb
molt d’èxit, especialment en casos de malalties infantils que fins llavors havien estat mortals.
Aquests dispensaris varen funcionar fins que la comunitat mèdica, l’aparició de nous fàrmacs i el caos
de la Primera i Segona Guerres Mundials els van fer quedar en l’oblit.
Tot i els bons resultats objectivats, l’anomenat “Plasma de Quinton”, va desaparèixer malauradament de
la medicina oficial després de la seva mort.
Afortunadament sempre hi ha hagut metges i estudiosos que han mantingut vius i en la pràctica els
descobriments de René Quinton. Agraïnt-li la seva tasca com a pioner en les teràpies marines només
ens queda, al col·lectiu mèdic, seguir investigant i recomanant els múltiples usos de l’aigua marina per a
restablir l’estat d’equilibri i de salut del nostre medi intern.
@salutsegura
